1.
Manxa, [la]
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f geog [la] Mancha. [...]
|
2.
manxa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f tecnol 1 fuelle m. 2 [de farga] barquín m. 3 [per a inflar pneumàtics] bombín m, bomba. 4 mús [d'orgue, etc] fuelle m. 5 [de torn, de molinet] barra. [...]
|
3.
manxec
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ega adj i m i f [de la Manxa] manchego -ga. [...]
|
4.
manxar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [amb una manxa] dar al (o soplar con el) fuelle, soplar, follar. 2 [d'una bicicleta] dar al bombín (o a la bomba). 3 [el vent] soplar. 4 [amb una bomba hidràulica] dar a la bomba. v tr 5 [el foc] soplar, follar. [...]
|
5.
Castella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f 1 geog Castilla. Castella la Vella, Castilla la Vieja. Castella la Nova, Castilla la Nueva. 2 Castella-la Manxa Castilla-La Mancha. [...]
|
6.
bufar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espelma, soplar una vela. 7 [amb un instrument] soplar. Bufar el foc amb una manxa, soplar el fuego con un fuelle. 8 fig jocs [en les dames] soplar. v pron 9 [la crosta del pa, una pasta] hincharse, ampollarse. 10 [la roba] ahuecarse. [...]
|
7.
vent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 viento. Fa molt de vent, hace mucho viento. 2 [punt cardinal] viento. Els quatre vents, los cuatro vientos. 3 [aire] aire. Fer vent amb una manxa, hacer aire con un fuelle. 4 [corda, filferro] viento. 5 [d'una tenda de campanya] viento. 6 [olor d'un animal] viento. 7 [ventositat] ventosidad f [...]
m 1 viento. Fa molt de vent, hace mucho viento. 2 [punt cardinal] viento. Els quatre vents, los cuatro vientos. 3 [aire] aire. Fer vent amb una manxa, hacer aire con un fuelle. 4 [corda, filferro] viento. 5 [d'una tenda de campanya] viento. 6 [olor d'un animal] viento. 7 [ventositat] ventosidad f. 8 mar [rumb] viento. 9 mús viento. Instrument de vent, instrumento de viento. 10 allò que el vent s'endugué lo que el viento se llevó. 11 anar sobre (o contra) vent mar ganar el barlovento. 12 anar vent en popa fig ir viento en popa, ir que chuta fam. 13 a quatre vents a los cuatro vientos. 14 batut pel vent azotado por los vientos. 15 bon vent! (o bon vent i barca nova!) fam ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage! 16 canviar el vent cambiar el viento. 17 contra vent i marea fig [obstinadament] contra viento y marea. 18 córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) fig ir más rápido que el viento. 19 de dos vents fig [de dues cares] de dos caras. Una persona de dos vents, una persona de dos caras. 20 el vent ha canviat el viento ha cambiado. 21 emportar-se una cosa el vent fig [caure en l'oblit] llevarse una cosa el viento. 22 girar-se a tots els vents fig [conformar-se] moverse a todos los vientos. 23 girar-se vent [posar-se a fer vent] levantarse (o moverse) viento. 24 mirar de quin costat ve el vent fig mirar de qué lado sopla el viento. 25 posar proa al vent mar ganar el viento. 26 quin vent us (o et, etc) porta per ací? fig ¿qué viento le (o te, etc) trae?, ¿qué le (o te, etc) trae por aquí?, ¿qué aires le (o te, etc) traen por aquí? 27 qui sembra vents cull tempestats fig quien siembra vientos recoge tempestades. 28 saber el vent i no saber el torrent fig oír campanas y no saber dónde. 29 tenir bon vent tener viento favorable. 30 tenir vent al cap fig [tenir pretensions] picar alto. 31 tenir vent de proa mar tener viento de proa, hurtar el viento. |